Sempre hi ha algú. Una afirmació i una pregunta que va ressonar a la primera sessió de l’espai de Biodansa EM CUIDO. ET CUIDO, fa uns dies a Girona. Amb un grup preciós vam anar explorant la cura des d’aquesta possibilitat de no haver de triar: em cuido, et cuido, ens cuidem. També amb el dubte, la pregunta i, per a algunes, la vivència de l’absència. Ens vam anar trobant des del moviment, el joc, la mirada, l’escolta, l’alegria, la tristesa, la sorpresa… Des de la vivència: des d’aquest ‘estar’ on sé que hi ets, que hi som. Sense massa respostes, però sí des de la certesa que explorant i donant espai, la vivència de l’absència pren també un altra forma. Una altra cara, un altre color que podem anar experimentant. Més a prop, més lluny, a estones curtes o llargues. Deixant-se veure, deixant-nos veure que sí, que sempre hi ha algú.